Arxiu de la categoria: Còdols punxeguts

Breu (II)

Vivia somiant una altra vida mentre el seu somni la vivia intensament. Tweet

Publicat dins de Còdols punxeguts | Comentaris tancats a Breu (II)

Breu

Mentre pensava en ella va emplenar el tub d’assaig del semen que havia d’engendrar el fill a l’úter de la seva dona. Tweet

Publicat dins de Còdols punxeguts | Comentaris tancats a Breu

El primer somriure

Recorda el moment com si ara fos. Tenia onze anys i un cos de nena que maldava en convertir-se en dona. Li faltava poc, un any per la primera taca vermella a les calces. Era tan nena que estava a … Continua llegint

Publicat dins de Còdols punxeguts | 2s comentaris

Aire

M’ofego. Em falta aire. No puc més. Estic cansada, saturada d’aquestes quatre parets. Dels rituals establerts, de la seguretat de cotó fluix. De la capsa de vidre. M’ofego, em falta aire per respirar i no puc obrir la finestra. Tinc … Continua llegint

Publicat dins de Còdols punxeguts | Comentaris tancats a Aire

Semblances

És veure’l i veure’l a ell. Però no ho és. Ni ho pot ser. S’assemblen tot i les diferències. De cara no, perquè tenen trets diferents, una mandíbula més ampla, els ulls més grans. El nas va creixent (igual que … Continua llegint

Publicat dins de Còdols punxeguts | 3s comentaris

Dels dies i dels ous

Hi ha dies que comencen com ous. Amb aparent aparença de fermesa, de capa dura que tot ho protegeix, però en el fons fràgils, febles. Dels que es poden trencar en qualsevol moment. Pots fer l’ou dur, pintat de Pasqua, … Continua llegint

Publicat dins de Còdols punxeguts | Comentaris tancats a Dels dies i dels ous

La gent i ell

Es creu superior. Bé, superior no. Diferent. Perquè també és modest. Però no molt, només de cara a la galeria, perquè allò de l’autoestima alta també queda bé i ell la té molt alta, l’autoestima. Ell no fa “com la … Continua llegint

Publicat dins de Còdols punxeguts | 2s comentaris

Per fi

I la destral va baixar. Un dia, sense pensar-ho, va baixar. Em vas agafar mig per sorpresa, però amb suficients segons com per reaccionar com m’indicava el cor, sense pensar. Vas fer un gest, carregat de simbolisme, i jo vaig … Continua llegint

Publicat dins de Còdols punxeguts | 2s comentaris

Tal dia farà un any

I l’ha fet. Un any. I en farà dos i tres. I els que calguin. I si et pica, rasca’t. Tweet

Publicat dins de Còdols punxeguts | Comentaris tancats a Tal dia farà un any

Pesats

De vegades són més pesats aquells que posen l’orella a la conversa que els que hi posen cullerada… Tweet

Publicat dins de Còdols punxeguts | Comentaris tancats a Pesats