Arxiu de la categoria: Còdols punxeguts

La gran evasió

Fa poc m’he llegit el llibre de la Marta Rojals “Primavera, estiu, etcètera” (i que recomano fervorosament, no només per la història que explica, sinó per la fotografia que fa a una generació, de trenta llargs anys, d’exiliats de poble … Continua llegint

Publicat dins de Còdols punxeguts | 2s comentaris

Gota a gota

S’escola. Inexorablement. Posa-t’hi del dret o del revés. Mira-t’ho de cara o dóna-li l’esquena. La vida passa. El temps avança. Inexorable. La infància, lluny, màgica. No te n’adones. Vius el present. Un present etern. Sense futur i amb poc passat. … Continua llegint

Publicat dins de Còdols punxeguts, General | Comentaris tancats a Gota a gota

In memoriam

Que l’adéu sigui alegre, gens trist. Que la llàgrima tingui un punt dolç. Que el record d’una vida llarga i plena, dedicada als altres, a nosaltres, ens reconforti.   I el saber-te feliç, al cel, al costat dels que ja … Continua llegint

Publicat dins de Còdols personals, Còdols punxeguts | Comentaris tancats a In memoriam

Declaració de guerra

Si segueix així, amagarà els somriures i ensenyarà les dents. Guardarà les mans a les butxaques i traurà les ungles. Desarà la diplomàcia al calaix i prepararà les armes sobre la taula. Abandonarà la poesia i afilarà la llengua. La … Continua llegint

Publicat dins de Còdols punxeguts | Comentaris tancats a Declaració de guerra

D’àngels i dimonis

I de sobte, enmig de la discussió banal, quotidiana, un silenci. Una mirada dura, excessivament dura. No és pas un àngel que passa i fa silenci. És justament el contrari. Com una alenada de vent fred, que glaça el clatell … Continua llegint

Publicat dins de Còdols punxeguts | Comentaris tancats a D’àngels i dimonis

Emprenyada monumental

I de cop tota tu et regires. Alguna cosa dins teu es mou bruscament i et canvia la cara. El bon humor i el somriure s’esfumen. Els teus porus segreguen mala llet, parlant clar. T’emprenyes. I molt. I les faccions … Continua llegint

Publicat dins de Còdols punxeguts | 2s comentaris

De límits

Mirar pel forat del pany. Escoltar darrera la porta. Llegir les cartes d’un altre. Xafarderia o curiositat? On està el límit? Tweet

Publicat dins de Còdols punxeguts | Comentaris tancats a De límits

És la selva

Com l’animaló al mig de la selva, sempre a l’aguait. No baixis mai la guàrdia, desa els lliris al gerro i afila les orelles. La mirada sempre inquieta, investiga, analitza, no descansis. No baixis la guàrdia, no et refiïs. Aprèn … Continua llegint

Publicat dins de Còdols punxeguts | Comentaris tancats a És la selva

Errare huamanum est

El silenci és fruit del mal. El mal causat. A ell, a ells, a tu. Tots heu patit. Sort que ells, petits, no ho recordaran. Memòria de peixet. Tantes vegades voldria tenir-la! Però aquest cop no, no vull oblidar. Errare … Continua llegint

Publicat dins de Còdols punxeguts | Comentaris tancats a Errare huamanum est

Esponja

Hi ha dies en què se sent com una esponja. Una esponja grossa, rodona, amarada d’aigua, xopa. Carregada de líquid. Una esponja pesada. Només la toques amb la punta del dit i deixa anar aigua. Grossa, pesada, amarada. Tweet

Publicat dins de Còdols punxeguts | Comentaris tancats a Esponja