La gent i ell

Es creu superior. Bé, superior no. Diferent. Perquè també és modest. Però no molt, només de cara a la galeria, perquè allò de l’autoestima alta també queda bé i ell la té molt alta, l’autoestima.

Ell no fa “com la gent”. No és “com la gent”. És diferent. És ell. Únic i irrepetible (per sort).

Va per la vida amb una mena de superioritat moral que enamora. És fantàstica. Si a la majoria de la gent (ja la tornem a tenir aquí, a la gent) li agrada un determinat grup musical, conegut i del país, no te’l critica, però prefereix aquell altre, de lletres més denses i harmonia més treballada, que aquests que tu dius ara s’han fet massa famosos i han perdut l’essència.

Si la gent treballa, es casa i té família, com ara la majoria dels seus amics, ell treballa en una feina que no li agrada però pel sou ja li està bé (i passa l’estona, perquè podria treballar en molts altres llocs, amb més responsabilitats). No es casa perquè a la que olora compromís, la seva vida es converteix en convencional i en fuig. I no té fills, perquè a la seva edat és millor fer de pare de nens ja criats, que no es desperten per la nit ni necessiten visites a pediatres cada setmana… i no perquè la majoria de dones amb les que està ja en tenen un (o més) d’altres relacions prèvies i no en volen ni sentir a parlar de tornar a criar…

Llegeix llibres bons. LITERATURA. Catalana i universal, però en majúscula. Cap best-seller comercial ni res que s’hi pugui assemblar. El seu darrer pecat, que confessa en veu baixa i que et dic ara que ningú ens sent: per la comoditat de no dur pes, fa poc es va comprar un e-book (però només per llegir al tren, eh? Carregar els totxos que acostuma a llegir no és bo per l’esquena).

I del sexe què me’n dius? Perquè clar, una persona que és única escollint llibres, música, feina i parella també ho és al llit. Llueix les parelles com conquestes, i amb subtils comentaris irònics deixa entreveure que gaudeix d’una magnífica, activa i satisfactòria vida íntima.

“Dime de qué presumes y te diré de qué careces”.



Aquesta entrada ha esta publicada en Còdols punxeguts. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: La gent i ell

  1. Pons diu:

    Tots en coneixem un o dos d’aquests craks…

Els comentaris estan tancats.