Arxiu de l'autor: nilex

Plego. Tanco la paradeta. Ho deixo.   Ja està decidit. Aquest blog fa massa temps que va a la deriva, sense rumb fix i sense patró que el redreci.   La inactivitat darrera i el tancar no es diferencien de … Continua llegint →

"Dios con una mano nos sostiene y con otra nos acaricia y que cuando no sentimos la caricia… es porque nos está sosteniendo con las dos manos”. Font: Mi vocación  [@more@] Tweet

Per què m’ha abandonat la poesia? On estan aquells ulls que miraven el món amb alegria? On està aquell sentiment d’optimisme, de força i valentia? D’un temps cap aquí, d’un temps que ja comença a durar massa, he perdut moltes … Continua llegint →

Al final em començaré a creure que els catalans som una mica tontos… i més els del sud, que la cosa ja comença a fer pudor. [@more@] Tweet

    Ahir vaig sentir una part de la intervenció del president Montilla durant l'acte de commemoració de l'arribada de l'ex-president Tarradellas a Catalunya.   Valoracions polítiques a banda, trobo que el seu català oral progressa adequadament.  [@more@] Tweet

Veïns que compren una casa entre tots per impedir que ho facin una família de gitanos i que s’instal·lin al poble, invitacions a Venència pendents de confirmar però que es proclamen a quatre vents, operadores de telèfons mòbils que pacten … Continua llegint →

No sóc ambiciosa, ni competitiva, però avui estic una mica més contenta de mi que ahir. No es pot dir que he guanyat, però tampoc he perdut. Un cop superat el primer obstacle, tot depenia de mi, del dia, de … Continua llegint →

De vegades no és tan fàcil. Davant d’una proposta, una oferta, saber rebutjar-la. Creure que tens els elements suficients per decidir i decantar-te pel no. Sóc covarda? Poc arriscada? Una “cagueta”? Massa conservadora? O al contrari, he decidit correctament? He … Continua llegint →

L’espera, la impaciència, la urgència. No en sabem, d’esperar. Ens hem acostumat a tenir-ho tot al moment. Les fotos, la persona amb qui volem parlar a l’altre cantó del mòbil, el sexe del fill, els resultats de les proves, tot. … Continua llegint →

Fa uns mesos van operar un familiar meu. El motiu i l’operació eren importants, però gràcies a Déu (i a les mans del metge), va anar tot bé.   Un cop superada l’operació, passats els dos dies a la UCI … Continua llegint →