Por sus andares les conocerás

La manera de caminar de cadascú ens dóna una mica d’idea de com és la persona. N’hi ha que trepitgen fort i amb soroll, fent-se presents en tot moment i molestant una mica i tot; altres caminars forts denoten seguretat i aplom.

N’hi ha que arrosseguen els peus amb lentitud, i així de lentament van deixant passar la vida, vivint allò que aquesta els serveix en safata i poca cosa més. En canvi, hi ha arrossegaments de peus ràpids i ferms, però enganyosos. Semblen persones decidides i amb empenta, es mouen amb rapidesa, però en el fons es deixen arrossegar pels esdeveniments i són incapaços de canviar res.

Hi ha també els qui caminen de puntetes, amb passos curts i com si no volguessin tocar a terra, tastaolletes de relacions i situacions, que a la primera de canvi fan un mutis i desapareixen d’escena.

Les noies poden enganyar una mica més, perquè hi ha dies que les sabates de tacó fan més soroll que les ballarines planes, que semblen sabatilles d’estar per casa. Però això mateix ja vol dir alguna cosa. Només cal saber llegir.

I és que la vida de vegades comença als peus…



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.