Per fi

I la destral va baixar. Un dia, sense pensar-ho, va baixar.

Em vas agafar mig per sorpresa, però amb suficients segons com per reaccionar com m’indicava el cor, sense pensar.

Vas fer un gest, carregat de simbolisme, i jo vaig respondre amb escreix.

Les destrals són perilloses i la meva feia temps que s’afilava…



Aquesta entrada ha esta publicada en Còdols punxeguts. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Per fi

  1. Pons diu:

    Les destrals son especialment perilloses pels troncs i pels colls

Els comentaris estan tancats.