Arxiu de l'autor: nilex

Dels dies i dels ous

Hi ha dies que comencen com ous. Amb aparent aparença de fermesa, de capa dura que tot ho protegeix, però en el fons fràgils, febles. Dels que es poden trencar en qualsevol moment. Pots fer l’ou dur, pintat de Pasqua, … Continua llegint

Publicat dins de Còdols punxeguts | Comentaris tancats a Dels dies i dels ous

La gent i ell

Es creu superior. Bé, superior no. Diferent. Perquè també és modest. Però no molt, només de cara a la galeria, perquè allò de l’autoestima alta també queda bé i ell la té molt alta, l’autoestima. Ell no fa “com la … Continua llegint

Publicat dins de Còdols punxeguts | 2s comentaris

Tirants

Els tirants negres, brillants, de tant en tant s’escapen de la samarreta sense mànigues i ajustada que duu ella. És una samarreta senzilla, de cotó i color torrat, que s’adapta al seu cos en la justa mesura. Entrada de mànigues, … Continua llegint

Publicat dins de Còdols foradats, Còdols que cremen | 2s comentaris

La quadratura del cercle

I el triangle es va fer cercle. Les arestes es van llimar i ja no hi havia vèrtexs empipadors. Tweet

Publicat dins de General | 2s comentaris

Faula

Com una aranya, va teixir hàbilment la teranyina. Fil a fil, invisible, però ben tramada. La mosca, innocent volava per allí, amunt i avall. Es va deixar entabanar pels dolços elogis de l’aranya, Li agradaven els colors de les floretes … Continua llegint

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Faula

Per fi

I la destral va baixar. Un dia, sense pensar-ho, va baixar. Em vas agafar mig per sorpresa, però amb suficients segons com per reaccionar com m’indicava el cor, sense pensar. Vas fer un gest, carregat de simbolisme, i jo vaig … Continua llegint

Publicat dins de Còdols punxeguts | 2s comentaris

Tal dia farà un any

I l’ha fet. Un any. I en farà dos i tres. I els que calguin. I si et pica, rasca’t. Tweet

Publicat dins de Còdols punxeguts | Comentaris tancats a Tal dia farà un any

Perspectives

Ella no n’és conscient. No ho fa expressament. Combina la roba, les textures, els colors i els complements. Texans, samarreta, sabates i un mocador a joc. Es coneix el cos, sap què li queda bé i què no i no … Continua llegint

Publicat dins de Còdols que cremen | 2s comentaris

Pesats

De vegades són més pesats aquells que posen l’orella a la conversa que els que hi posen cullerada… Tweet

Publicat dins de Còdols punxeguts | Comentaris tancats a Pesats

La gran evasió

Fa poc m’he llegit el llibre de la Marta Rojals “Primavera, estiu, etcètera” (i que recomano fervorosament, no només per la història que explica, sinó per la fotografia que fa a una generació, de trenta llargs anys, d’exiliats de poble … Continua llegint

Publicat dins de Còdols punxeguts | 2s comentaris