Tirants

Els tirants negres, brillants, de tant en tant s’escapen de la samarreta sense mànigues i ajustada que duu ella. És una samarreta senzilla, de cotó i color torrat, que s’adapta al seu cos en la justa mesura. Entrada de mànigues, deixa lluir les seves espatlles, els braços nus i aquella piga que té a l’esquena. Tan rodona, fosca, bonica i un punt provocadora. Si, aquella.

Els tirants aprofiten que és una samarreta un xic més extremada de lo habitual i fan petites incursions a l’aire lliure, trapelleries de tirants sempre ben posats i ben amagats sota bruses i jerseis, samarretes correctes i de mida adequada. Avui però, els negres (ep, els negres, eh? No uns avorrits color carn o blancs innocents, sinó ELS negres i de setí fi) es deixen entreveure.

I ella de tant en tant els replega, els tapa amb una samarreta que per més que estiri no dóna per a més. Volent ser pudorosa i no atreure mirades, l’estira i arronsa dels tirants, la samarreta i ella acaba sent un ball silenciós, tossut, provocador.



Aquesta entrada ha esta publicada en Còdols foradats, Còdols que cremen. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Tirants

  1. XeXu diu:

    De vegades ella no s’adona de com de poderós pot ser un simple gest, un gest senzill, però tan provocatiu, suggeridor. Encara tindrà posat molest per haver de replegar el tirant i el nostre pensament es dispararà.

Els comentaris estan tancats.