Assetjament 2.0

–        Un telèfon mòbil de contacte, si us plau?

–        Si… 66…85

–        Gràcies. L’avisarem que pot venir a recollir el rellotge per sms.

–        Gràcies, un cop al mes rebrà un missatge amb les nostres promocions.

–        Moltes gràcies, …

Això amb finalitats comercials.

Empudega, es fa pesat, però s’esborra quan es rep. Molts tenen opcions de donar-se de baixa del sistema d’avisos/promocions.

Els problemes apareixen amb els contactes personals. Aquell ex-company de la facultat que et retrobes per casualitat un dia i per quedar bé li dónes el teu número, per allò d’un dia quedarem, i t’afegeix a un xat de gent que no té més feina que enviar animalades per Whatsapp… La novia de l’amic del teu marit que es fa la simpàtica de tant en tant… Aquella persona amb qui durant un temps tens una relació propera, d’amistat que s’esfuma o de parella que s’acaba…

Sempre es pot bloquejar un contacte, però és una solució un pèl dràstica i no efectiva en grups…

On són els límits de la intimitat? Les xarxes socials ens exhibeixen més o només el que volem exhibir? A qui seguim al Twitter dóna informació sobre qui som, què ens agrada o ens interessa, si dividim vida professional de la personal, si tenim més d’un compte… La icona del Whatsapp i l’estat en el que ens definim… tant és si tenim icona com si no, també donem un cert missatge i una imatge de nosaltres.

Malgrat la informació que donem, no cal dir que la vida 2.0 és útil i avui en dia, per a molts, imprescindible.

El problema està en les segones lectures. N’hi ha que fan de detectius 2.0. Persones que segueixen i investiguen als altres pel simple fet de saber. Xafarders de l’Hola! disfressats de tuitaires. Seguir als mateixos, tuitejar el que un tuiteja, controlar els preferits. Fer cabòries, buscar dobles sentits. Per què diu això? Que haurà volgut dir fent aquell retuit? I la fotografia amb filtre sèpia? I aquella de l’altre dia borrosa? Darrerament retuiteja molt a aquella, voldrà dir alguna cosa? Potser prepara el camí i va fent punts? I aquella frase del filòsof? Vaig a marcar-li el darrer com a preferit.

De res serveixen unfollows, calen de nou mesures dràstiques, bloquejar, marcar com spam… alguna eina hi ha però fa mal… tot i que més mal fa sentir-se controlat, assetjat. Potser és que n’hi ha que tenen poca feina.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.