Miopia

Treure’s les ulleres no és fàcil.

Sense correcció del defecte visual, la concepció del món canvia. Els límits es desdibuixen, les fronteres entre els objectes es difuminen. Les llums són més grans, amb una aurèola més difusa, els objectes perden els detalls.

Deixar que la miopia suavitzi els objectes que m’envolten, que desdibuixi les arrugues de les persones que m’estimen, que elimini les espines de la meva vida

Quan em trec les ulleres tot canvia. Tot es torna suau, rodó, difús, eteri… i així de vegades, tot i els seus inconvenients, m’estimo la meva miopia.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.