Petits reptes

No sóc ambiciosa, ni competitiva, però avui estic una mica més contenta de mi que ahir.

No es pot dir que he guanyat, però tampoc he perdut. Un cop superat el primer obstacle, tot depenia de mi, del dia, de la pregunta, de la sort, i del jet lag.

I va sortir bé. I el segon cop també, millor que el primer.

Sense guanyar, ha sortit bé. Molt bé. Molt millor del que m’esperava.

I es que de vegades lo important no és guanyar, sinó participar.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.