Com dèiem ahir…

De vegades hi ha parèntesis voluntaris, d'aquells que tu mateixa apretes la majúscula i alhora el 8, escrius o deixes d'escriure el que convingui i apretes de nou la majúscula i alhora el 9, i tanques.

D'altres parèntesis són forçats, imposats per les circumstàncies i el moment.

Aquest hivern he fet molts parèntesis, al blog, a la meva feina, a la meva parella, a la meva vida… Es podria dir que s'ha obert una gran clau que engloba la resta de parèntesis i que no sé quan es tancarà.

Però entre parèntesi i parèntesi, la vida segueix, per això m'he proposat tancar el parèntesi del blog i tornar a escriure.

Deixar de llegir no ho he fet. Visito els de sempre, sóc mandrosa per conéixer coses noves, però vaig fent. De tant en tant trobo sorpreses agradables. 

Espero retrobar les ganes i la il·lusió que em va fer començar aquesta pàgina, que a l'agost ja farà tres anys…

Fins aviat. 

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.